Traducció catalana de l'obra que llançà a la fama l'autora, després de la revelació de Iacobus. Malgrat tots els premis i reconeixements i el seguit d'edicions assolides per aquesta obra, o potser en directa relació amb tot això, no és gran cosa: un absurd que a cada plana esdevé més absurd.

El plantejament és bo i la novel.la té un ritme trepidant i una lectura fàcil i amena. Els darrers capítols es fan una mica més monòtons i el final és de deliri.

Respecta prou la Ssanta Església, més del que alguns voldrien, però la seua profunditat metafísica, espiritual o simbòlica és la d'una bassa de granotes. Tampoc és cap meravella estilística ni els personatges són profunds.

Un llibre amé que t'enganxa i et fa passar bones estones. Ni més ni menys. I és d'agrair.